Article published at
L'Avenç, num. 360, setembre 2010

Page
20

Section
L'opinió

Subsection
L'entrevista

«La trencadissa em va venir pel cantó de la religió, per l’excés d’una educació que fa vessar el got i que tot el que havia estat convicció i espiritualitat, es converteixi en perversió, gairebé. »

«Escoltant, de petit, les ràdios franceses, vaig descobrir les dues persones que em van influir més: la Mahalia Jackson, que cantava espirituals negres, i, a través d’ella, el gran Ray Charles.»

«A París, hi descobreixo l’òpera i el cinema. Però des del punt de vista cívic, l’impacte més gran és la coneixença del món de l’exili. Sentimentalment, encara no me n’he refet.»

«A Catalunya, la Transició ja l’havia fet la societat. I no era només l’Assemblea de Catalunya: era tot un gruix cultural, els Setze Jutges, el teatre independent, els poetes, la Rambla.»

«El recital amb què vaig omplir el Camp del Barça va ser per demostrar que hi havia un públic important per a la Nova Cançó, en un moment en què es discutia el fet de cantar en català.»

«Aquesta és una de les raons per les quals vaig plegar. Em feia por que la creativitat minvés, i en notava alguns signes. Una de les coses que més temia era fer cançons perquè en sabia.»

«El fet que el PSC continuï sense tenir un grup parlamentari propi ha estat un desastre per a Espanya, perquè han perdut la possibilitat de fer
una verdadera pedagogia política.»