Article published at
L'Avenç, num. 328, octubre 2007

Page
14

Section
L'opinió

Subsection
Entrevista

«Llegia molts tebeos. En comprava tants com podia. I em vaig posar a fer-me’ls jo mateix. Els dibuixava, hi posava diàlegs. L’important era el text, l’argument.»
«Si vinc de zero, no m’interessa escriure en català. Jo he de ser la continuació d’una gent determinada, i projectar-la cap al futur, per als qui vénen darrere.»
«Com que no sóc important, fer el ridícul no m’importa. Tinc assumit que tothom em diu Papitu. I què pot esperar-se d’un Papitu? I això em dóna una gran llibertat.»
«Amb els serials de la televisió, no em fa vergonya dir que fem de Folch i Torres. Però hi expliquem problemes reals i conflictes que es plantegen a la societat.»