Article published at
L'Avenç, num. 340, novembre 2008

Page
34

Section
340

Subsection
Focus

El 8 de juliol de 1950, Cesare Pavese torna per darrera vegada a Santo Stefano Belbo, probablement per acomiadar-se del seu amic més estimat, Pinolo Scaglione, i dels indrets de la seva infantesa que havia descrit a «La lluna i les fogueres». Pinolo, que apareix a la novel·la en el paper de segon protagonista, amb el nom de Nuto, està una mica alarmat per la dedicatòria que Pavese ha posat en l’exemplar de la novel·la que li ha regalat: «Per a Pinolo, aquest llibre, l’últim que hauré escrit». Llavors, Cesare, per tranquil·litzar-lo, agafa la ploma i afegeix un «potser» («potser l’últim») per camuflar el que en realitat era el seu comiat irremeiable de la vida i de la literatura.