Es presenten a La Pedrera una sèrie de cent cinquanta estampes japoneses dels segles XVIII i XIX del període Edo, l’ukiyo-e o «imatge d’un món efímer» procedents del fons japonès antic de la Bibliothèque Nationale de France amb l’objectiu de donar a conèixer el naixement, l’evolució i l’apogeu d’aquest art, singular per la seva modernitat, que des del segle xvii i fins a la meitat del xix va revolucionar la noció de l’espai i el modelat. Els ukiyo-e són gravats xilogràfics que mostren el caràcter il·lusori i fugisser dels plaers immediats de la vida quotidiana al Japó del període Edo (1603-1868). Van començar a arribar a Europa a partir de la dècada de 1860, com a resultat dels intercanvis comercials i culturals després de més de dos segles d’aïllament i de proteccionisme al Japó. Aquestes estampes van captivar col·leccionistes i artistes francesos, fruit de l’ambient antiacadèmic i l’esperit d’experimentació de l’impressionisme i el simbolisme que regnava en aquell moment.