Aquesta exposició, organitzada per la Tate Modern de Londres, presenta prop de 300 obres d’aquests artistes durant la seva experiència dadaista: pintures, objectes, fotografies i cinema. L’exposició fa èmfasi en la passió que tots tres sentien pels escacs, un joc que també va ser per ells font d’inspiració artística; la pràctica antiartística de subvertir el cànon de la història de l’art (de la qual n’és un destacat exemple la famosa Mona Lisa amb bigotis de Duchamp); la repercussió de l’aplicació de les noves tecnologies en la seva obra, concretament a la fotografia i el cinema; el potencial subversiu de l’erotisme; la noció de replicació: un desafiament a la idea d’obra d’art única; el compromís de tots tres artistes amb el vocabulari mecanitzat dels temps moderns (la màquina va esdevenir metàfora de la sexualitat humana) i l’interès compartit per l’objecte fabricat en sèrie, una manera de posar a prova els límits de la convenció artística.