L’exposició vol donar a conèixer Pau Casals més enllà de la seva rellevància com a músic, com a gran figura a l’exili, mostrant el seu compromís amb la causa de la llibertat i la democràcia. A través de nombrosos documents, es fa un recorregut pel període del seu exili, entre 1939 i 1973, any de la seva mort, i fins al retorn de les seves despulles, el 1979.

L’exposició està formada per 150 documents, 50 imatges, 9 objectes originals –entre els quals cal destacar la Medalla de la Llibertat dels Estats Units concedida a Pau Casals per J.F. Kennedy el 1962–, un audiovisual amb imatges i música de Pau Casals a l’exili i un DVD amb un fragment de l’entrevista que li va fer Jacques Baratier per a la pel·lícula Conversation with Pablo Casals, gravades a la casa de Pau Casals de Prada de Conflent, el 1955.

Entre els documents recollits a l’exposició i vinculats a la seva activitat política destaca el manuscrit de Pau Casals amb les assignacions que passava als escriptors de l’exili, amb quantitats diferents en funció de la situació familiar.

Quant a la correspondència mantinguda amb polítics i intel·lectuals, la mostra exhibeix la carta de Pau Casals a Lluís Companys escrita des de Prada de Conflent el 14 de gener de 1939; la carta del president Irla felicitant Pau Casals per la seva decisió de no tocar a Anglaterra (1945); un telegrama de Josep Tarradellas i els diputats de Parlament català a l’exili demanant-li que acceptés la presidència de la Generalitat, i la correspondència entre Pau Casals i J. F. Kennedy.

Així mateix, la mostra recull cartes dels refugiats demanant ajuda a Pau Casals i programes dels concerts benèfics realitzats a França. L’exposició es va poder veure primer al Vendrell, al Museu Pau Casals.