L’exposició fa un recorregut per la trajectòria creativa de Joan Miró (1893-1983) des de 1918, data de la seva primera exposició individual, fins a les seves últimes obres. El fil conductor és el concepte de “terra”, que, per Miró, vol dir Catalunya, però també és una clau per accedir a determinats valors i qualitats pròpies de les cultures rurals, com ara la fertilitat, la sexualitat, la faula o la desmesura.

S’hi exposen prop de 70 obres, sobretot pintures, però també escultures, dibuixos, collages i ceràmiques, procedents de nombrosos museus i col·leccions de tot el món.